L’Ateisme

Davant de la constatació de l’efímer de la vida i la incertesa que desperta la mort, els éssers humans ens interroguem, de forma recurrent, sobre les grans qüestions que afecten la nostra existència. Solem donar a aquestes preguntes respostes molt diverses, respostes que sovint es forgen al nostre cervell de forma emotiva, sense cap tipus de fonament racional. Són respostes basades en la tradició, en l’aprenentatge, en l’acceptació acrítica de l’autoritat, en l’adhesió intuïtiva.

Tanmateix, bona part dels éssers humans també considerem que és possible respondre de forma consistent, ponderada i racional a aquestes consideracions. L’ésser humà és un animal que es caracteritza per les seves capacitats afectives, que viu i sent al món, i això és amb freqüència el que li proporciona major satisfacció, però és també un ésser que destaca per la seva capacitat de raonar, d’analitzar de forma lògica la informació que rep del seu entorn i d’extreure conclusions que li permeten apropar-se al coneixement intrínsec de la realitat, i aquest és un potencial que no podem malgastar si de veritat desitgem donar una resposta plausible a les qüestions fonamentals de l’existència.

Punt de llibre Aquesta capacitat potencial de raonar, per ser realment efectiva, s’ha de posar en pràctica amb responsabilitat, amb el major grau de rigor possible, però per si sol això tampoc no és suficient, també ha de poder exercir-se de forma autònoma, amb total independència i sense restriccions de cap índole, és a dir, requereix d’un entorn on hi hagi llibertat per pensar. Només mitjançant l’exercici de la consciència lliure estarem en condicions d’arribar a conèixer la realitat última de la naturalesa i, en conseqüència, del propi ser humà. Estem convençuts que la naturalesa és assequible al coneixement, tant com per suposar que amb el transcurs dels segles puguem reduir progressivament l’àmbit del desconegut i arribar a fer més suportable l’existència de l’ésser humà, satisfer les seves necessitats vitals i millorar les seves expectatives personals, a fi de fer més agradable el seu trànsit per la vida.

Encara que el coneixement per si sol no millorarà les nostres condicions de vida sí hem de reconèixer que el progrés és hereu del coneixement. És cert que els éssers humans mostrem en massa ocasions un comportament poc coherent en el respecte cap a nostres semblants i l’equilibri del mitjà que ens sustenta, fins i tot arribar a posar en perill la nostra pròpia supervivència. Al llarg de la història els éssers humans hem progressat tecnològicament de forma notable, mentre que en l’àmbit social el nostre avenç ha estat menys evident. Amb excessiva freqüència els interessos particulars s’han imposat sobre les necessitats col·lectives i l’egoisme ha induït a buscar el benefici propi i immediat en detriment de les condicions de vida de nostres semblants.

En aquest context, les persones capaces de pensar amb llibertat sense donar les coses per sabudes, de qüestionar les veritats generalment acceptades, de discrepar si és precís del discurs dominant, de criticar públicament les afirmacions imposades per la tradició han constituït una avantguarda que ha permès combatre la ignorància i la superstició, i assolir moltes de les fites més remarcables del pensament humà.

Els presumptes déus i éssers intangibles, els seus mitjancers i els paradisos que ens prometen no aconseguiran la millora d’aquest món, perquè basen tot el seu discurs sobre una enorme ficció i les seves promeses van dirigides majorment a aconseguir l’adhesió acrítica dels seus adeptes, no a descobrir la realitat. Els déus, com tots els altres éssers fantàstics, són només una creació humana. Res no ens espera després de la mort, perquè a la fi de la vida deixem senzillament d’existir com éssers humans i passem a ser matèria desorganitzada, sense alè, sense vida. Només les nostres obres i les nostres eventuals contribucions al coneixement, en definitiva el nostre llegat, romanen.

Només unint els nostres esforços sobre la base d’una raó lliure de prejudicis i orientada al progrés de tota la humanitat aconseguirem avançar per els camins de la llibertat, la igualtat de drets, la fraternitat, la solidaritat i la pau. És necessari transmetre aquest missatge a la societat per poder llegar a les generacions futures un món millor que el que al seu dia rebem dels nostres predecessors.

Necessitem el teu suport per fer realitat aquesta campanya.
Comencem per alliberar les nostres ments.
Prenguem consciència de la realitat.

PROBABLEMENT DÉU NO EXISTEIX.
DEIXA DE PREOCUPAR-TE I GAUDEIX LA VIDA.